Comencen els actes del 60è aniversari de l’afusellament de Joan Peiró

Estel Batet / TV Mataró
(article publicat al diarimataro digital de l’ 11 de maig de 2002)

L’Ateneu Barcelonès va organitzar ahir al vespre una taula rodona sobre la figura de Joan Peiró Belis, nascut a Barcelona el 1942. Un dels ponents va ser l’historiador mataroní Josep Puig i Pla, que va recordar un Peiró humanista, consegüent, autodidacta i fidel als seus principis fins a la mort, afusellat a Paterna pel règim franquista el juliol del 1942. Xavier Vilert, president d’Unió de Cooperadors de Mataró, va ser l’encarregat de parlar sobre el cooperativisme a la ciutat on Peiró va impulsar el Forn del Vidre i l’historiadora Eulàlia Vega va tractar la vessant anarcosindicalista de l’homenatjat tot fent un recorregut històric fins arribar a l’etapa en què Joan Peiró va ser ministre d’indústria al govern de Largo Caballero l’any 1936. A la taula hi va participar Guillermina Peiró, filla de l’homenatjat i hi van assistir també el secretari general d’ERC, Josep-LLuís Carod-Rovira, el diputat i senador Carles Bonet i l’expresident del Parlament Heribert Barrera.

La comissió Homenatge Joan Peiró, integrada per vuit entitats i diverses persones a títol individual, té per objectiu divulgar la trajectòria i la figura d’aquest gran personatge estretament vinculat a la ciutat de Mataró. En paraules d’un dels membres de la Comissió, el periodista Joan Catà, “Peiró és com la ciutat de Mataró, que mai ha tingut reis ni prínceps ni gaire gent que hagi sortit en defensa del seu nom”. Catà va definir Peiró com un home “senzill i autodidacta que va tenir l’oportunitat de canviar-se de jaqueta i no ho va fer”.

Durant aquests mesos, s’organitzaran diversos actes com conferències d’historiadors com Josep Benet que estudïa el sumari de Peiró i Unió de Cooperadors crearà un premi recerca històrica que portarà el seu nom.

El 24 de juliol se celebrarà l’acte institucional al cementiri de Mataró, on reposen les restes de Joan Peiró que van ser traslladades de Paterna per exprés desig de la família.

Peiró era vidrier i abans d’arribar a Mataró l’any 1923 va treballar al barri barceloní de Sants i a Badalona, on va ser un dels reorganitzadors de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers (1915) i de la Federació Local de Societats Obreres. Joan Peiró de seguida es va sentir atret per la filosofia d’autogestió que es desenvolupava en una indústria de Mataró i va anar a parar al Forn del Vidre, fundat el 1919 per diversos socis, entre ells Josep Ros i Serra, l’ànima del projecte. La seva filla, Fraternitat Ros, va heredar el negoci familiar però amb la voluntat de no traïr els principis del seu pare el va deixar a mans de Joan Peiró i la resta de treballadors. La tardor del 1934 es van signar els estatuts socials que convertien l’empresa en la Cooperativa Obrera Cristalleries Mataró. Amb una plantilla de 230 treballadors, dels quals 180 eren socis de la cooperativa, Cristalleries Mataró va exportar els seus productes arreu del món. Les bombetes que s’hi fabricaven es venien als Estats Units i Nova Zelanda, però també es podien trobar recipients decoratius a Itàlia o al Japó. Actualment, la cooperativa ja s’ha fet gran però manté encara la filosofia que Peiró va aplicar.