En síntesi

Peiró, un cas semblant al de Companys

Un home fidel fins a la mort als seus ideals. El dirigent de la CNT i exministre, Joan Peiró i Belis, és amb el president de la Generalitat Lluís Companys, l’únic polític i sindicalista de primer rang de la Catalunya republicana, detingut a l’exili a França, lliurat pels nazis a les autoritats franquistes i afusellat després d’un singular consell de guerra. Abans, Peiró va negar-se repetidament a acceptar les insistents ofertes de col·laboració amb els sindicats verticals del règim franquista. Aquestes ofertes expliquen que, tot i ser lliurat per la Gestapo l’any 1940, no fos executat fins al capvespre del 24 de juliol de 1942 a Paterna, a prop de València, ara fa 60 anys, després d’un judici sumaríssim que, a pesar de la denominació, es va allargar més d’un any. El de Peiró és, de fet, un cas semblant al de Companys, encara que poc divulgat.

Un sumaríssim amb excepcionals testimonis de descàrrec. El Sumaríssim 1156-V, el del cas Peiró, que es donava per desaparegut però ha estat recuperat, resulta excepcional per la quantitat i la qualitat dels testimonis de descàrrec, des de militars fins a falangistes, passant per religiosos, jutges, funcionaris, empresaris i, fins i tot, un futur ministre de Franco com Francisco Ruiz Jarabo. No li va servir de res.

Un revolucionari contra els incontrolats. Peiró, en esclatar la revolta militar del 18 de juliol de 1936, va formar part, com a vicepresident, del Comitè Local Antifeixista de Mataró. En aquells dies, a Mataró mateix, va escriure un conjunt d’articles al diari Llibertat, recollits després en un llibre titolat “Perill a la reraguarda”, on denunciava la violència cega i indiscriminada que practicaven impunement grups d’incontrolats que deshonoraven la revolució, segons les seves paraules.

Un autodidacte erigit en teòric del sindicalisme. Peiró era un autodidacte que no va aprendre a llegir i a escriure fins als 22 anys però que es va convertir en un dels teòrics amb més predicament de l’anarcosindicalisme.

Un ministre anarcosindicalista. Peiró va ser un dels dirigents anarcosindicalistes que va exercir de ministre, concretament de ministre d’indústria, durant la guerra civil, alcostat de Juan López, en representació de la CNT. També van ostentar una carteraministerial però en nom de la FAI, els anarquistes Frederica Montseny i Joan Garcia Oliver.

Un vidrier emprenedor. Peirò, vidrier des de ben jovenet al barri barceloní de La Bordeta, va impulsar de manera decisiva la Cooperativa del Forn del Vidre de Mataró, una iniciativa que ha marcat una època i que ha deixat empremta en el món cooperatiu i a la ciutat de Mataró.